treballar metalls en la industria

Per obtenir la majoria de productes metàl·lics indústrials es fan diferents operacions, com ara:

• Embotició. A partir d'una planxa metàl·lica superposada en una matriu que és formada per l'acció d'un punxó que aplica gran pressió. Aquest sistema fabrica la carrosseria dels automòbils i llaunes de begudes.

• Encunyació. Consisteix en el tall amb precisió d'una xapa metàl·lica amb un punxó de vores tallants mogut per un premsa. Amb aquest sistema es fabriquen volanderes i peces perforades.

• Soldadura punt a punt. S'uneixen planxes metàl·liques fent un cordó de punts soldats al llarg de la zona d'unió. En la indústria de vehicles hi ha braços robot que fan aquesta operació amb total precisió.

 

•  Trepant: per fer forats en perfils metàl·lics s'utilitza el trepant vertical. El perfil se subjecta amb guies i topalls perquè no es mogui durant el procés i el trepant es mou.

 

• Fressatge i tornejament: a partir d'una peça massisa i amb un utillatge tallant s'elimina l'excés de material arrecant-lo de forma que s'esculpeix la forma definitiva. En la indústria la màquines de tornament i fresaatge estan programades perquè arrenquin la ferritja del metall de forma automàtica.

 

• Trossejament: consisteix a tallar perfils metal·lics. Es fa servir una serra circular que es controla amb una palanca.
• Fabricació assistida per ordinador: l'ordinador s'integra en el procés de fabricació. El procés s'automatitza i el programa augmentant la precisió i rendiment del treball.

 

mesurar i marcar

És molt important mesurar i marcar amb precisió la peça que es vol tallar en un metall. Fer bé aquestes operacions és la garantia per obtenir un bon resultat. Per mesurar es fa servir el regle metàl·lic d'acer.













Subjectar i doblegar
Les eines per subjectar són iguals que les utilitzades en fusteria: el gat i el cargol de taula. Per donar forma als metalls és molt útil el mall tou. Les alicates universals serveixen per subjectar peces petites i també les podem utilitzar per donar forma als filferros.

Tallar
Per tallar:
Planxes de metall, s'utilitzen les tisores de metall.
Tubs o barres, i planxes més gruixudes, s'utilitza la serra per a metalls.
Filferros fins, habitualment s'utilitzen les alicates.


Foradar
Per fer trepants s'utilitza el trepant amb broques especials per a metalls.



Desbastar i polir
Després de tallar un metall queden vores esmolades que se suavitzen amb la llimada. Per llimar metalls serveixen les llimes utilitzades en fusteria i la forma de treballar seria exactament la mateixa. Però abans d'aplicar qualsevol acabat a un metall cal netejar-lo i eliminar el metall oxidat o corroït; és a dir, cal polir-lo.


Unir
La unió entre peces metàl·liques pot ser de diverses formes:

• Soldadura: s'utilitza el metall fos que quan se solidifica uneix les peces de forma definitiva.
• Unions roscades: amb cargol i rosques de diferents mides i formes.
• Rebladures: unió fixa mitjançant claus especials que es piquen i segellen la unió.

Acabar

Finalment s'aplica un acabat que protegeixi el metall de la corrosió o que li aporti bellesa. Els metalls que no s'oxiden es poden polir finament fins que llueixin la brillantor metàl·lica característica, rentar-los amb aigua i sabó i posteriorment aplicar-los un vernís o una laca amb un pinzell molt suau.

activitats

15. Els cables elèctrics d'alta tensió estar penjats de les torres a gran alçades i es fabriquen d'alumini amb el nucli d'acer; això no obstant, el coure condueix millor l'electricitat. Per què creus aleshores que s'elegeixen l'alumini i l'acer.

Més resistent i que pesa menys.

16. Els radiadors de la calefacció de solen fer de fosa, alumini o xapa d'acer; tot i així, el coure és millor conductor de calor que qualsevol d'ells. Com es justifica aquest fet? Perquè és més econòmic, resistent, no s'oxida i transporta bé la calor.

14.relaciona el objecte amb les seves propietats:

cap de martell=tenaç

filament de bombeta=resistent a altres temperatures

imant=magnetic

biga d´acer=resistent a la flexio

llauna de refresc=mal.leable i resistent

RESISTENT	pes
FOSA	COURE
DOEN	ACER
COURE	FOSA
ESTANY	ZINC
ZINC	ESTANY
ALUMINI	TITANI
MAGNESI	ALUMINI
TITANI	MAGNESI

metalls no ferrics

metalls ferrics

METALLS FERRICS

La majoria dels metalls no s'utilitzen en estat pur sino en aliatges; es a dir, formant una mescla homogenia amb atres metals o no  metalls, obtinguda a partir de la fusio de tots dos.

METALLS FERRICS
 els metalls ferics son el ferro i els seus aliatges:

ALIATGE	PROPIETATS	APLICACIONS	OBSERVACIONS
Ferro dolç C<0,1%	-es considera com a ferro pur es de color platejat - s’oxida ( reacciona amb l’oxigen ) amb facilitat i s’esquerda internament	-s’utilitza per a aplicacions elèctriques per que condueix molt be l’electricitat - els nuclis d’electroimants	-tou, per que el contigut en carboni es molt petit
Acers 0,1%<c<2%	-son dúctils i mal·leables - s’oxiden (reaccionen amb l’oxigen) amb facilitat - es poden forjar; amb això augmentan la seva resistència mecànica. -Bona soldadura - incrementen la duresa en augmenten el contigut en carboni - son tenaços	- vehicles automòbils, vehicles ferroviaris, perfils - xapes, filferros i eines de treball	- es medelen en estat solit o fred o en calent . - els acers amb menys contigut  en carboni s’anomenen  suas perquè son mes tous i fàcils de modelar - si s’hi afegeix un 12% de crom, s’obtenen els acers inioxidables ( per fabricar instrumental quirúrgic, vagons cisternes).
Foses 2%<C<5%	-menys dúctils i menys tenaces que els acers pero mes duresa (el carboni aporta duresa pero n'augmenta la fragilitat).  - es fona facilment, a mesbaixa la temperatura que els acers i el ferro pur; d'aqui ve el nom (400ª C ,menys )  - mala soldadura	- blocs de motors  - cilindres la laminacio	- es poden fabricar peces complicades fent servir motles, perque en estat liquid son molt fluides i es contrauen poc en refredar-se  - si afegeix magne a l'aliatge s'obtenen foses mal·leables

activitats

ACTIVITATS

3. Indica si son certes o falses les afirmacions següents i justifica la teva resposta 
a) els metalls son molt plastics. cert, perque son maleables
b) tots els metalls condueixen l'electricitat execepte el mercuri, per que es liquid  . fals, al igual que els altres metalls el mercuri es conductor de la electricidad.
c) els metalls son atrets pels imants. cert, els que tenen una gran quantitat de ferro 
d) la fosa es un aliatge ferric que conte menys d'un 2% de carboni. cert, de poca calitat
e) els acers son mes ductils i mal·leables que les foses, perque tenen menys carboni en la composicio.cert

4. per que son tan importants els aliatges ferrics ?
perque permeten millorar les caracteristiques del ferro

5. quina diferencia hi ha entre els acers i les foses? 
es diferencien en la quantitat de carboni i les foses son mes ductils 

6. com afecta el contingut de carboni als aliatges ferrics ?
millora les seves propietats fisicas

Aliatge

Aliatge

Els aliatges es formen generalment per la fusió dels seus components i posterior mescla conjunta en solidificar-se. Però tret dels metalls, molts aliatges no tenen un punt de fusió determinat sinó que presenten un rang de mescla entre les fases sòlida i líquida. La temperatura en la qual comença la mescla s'anomena solidus i la temperatura en la qual finalitza rep el nom de liquidus. Tanmateix hi ha molts aliatges per al quals hi ha una certa proporció dels seus elements constitutius que presenta un punt de fusió concret (rarament dos), aquest tipus d'aliatges reben el nom d'eutèctics.

forjat

Segons la forma de transmissió les càrregues:

• Forjats unidireccionals: són aquells que flexionen pràcticament només en una direcció, de manera que han de recolzar-se sobre elements lineals com ara bigues o murs de càrrega; tanmateix, poden tenir flexió transversal, encara que aquesta serà petita en relació amb la principal. Estan armats només la direcció de flexió.
• Forjats bidireccionals: són aquells que flexionen en dues direccions, per la qual cosa es poden recolzar sobre elements lineals (bigues, murs) o sobre elements puntuals (normalment pilars) que no han d'estar forçosament disposats de forma ordenada.

materials metalics